6 de juny de 2014

DÓNA LA NOTA. VISCA LA MÚSICA!!



Avui, els alumnes de tots els centres de Catalunya hem volgut manifestar al món, que estimem la música, que és indispensable pel nostre dia a dia, que ens acompanya en molts moments importants del la vida i volem que continuï sent indispensable en l’educació dels nostres infants.

Hem llegit el següent manifest:



La música: l’únic llenguatge realment universal, l’idioma que traspassa fronteres, creences i

races, el màgic alè que ens arriba directe al cor, que ens fa somiar, estimar, riure, plorar,

ballar, sentir... Ens dóna esperança i il·lusió, ens dibuixa un somriure, ens fa pensar, ens

ajuda a revoltar-nos contra les injustícies i a aixecar la veu per tal que ens escoltin, ens

alleuja els mals moments, ens endolceix l’oïda... Una de les millors coses que ha pogut fer

l’ésser humà és crear aquesta cadència màgica que, fins i tot, fa que les plantes creixin millor

o que els animals més feréstecs s’amanseixin. Plató ja va dir fa milers d’anys que la música

era per a l’ànima allò que la gimnàstica era per al cos. Cap parla del nostre món no serà mai

tan universal, no ens agermanarà tant com ho fan aquestes set notes d’infinites possibilitats,

de sonoritats diverses, de cadències diferents per a cada racó de l’esperit... En cada instant

de la nostra vida hi ha una música que el reforça, que l’evoca, que és capaç de lliurar-se del

temps que avança inexorablement enterrant moments, records, triomfs i enyors... L’art ha

estat, és i cal que continuï sent una part indestriable de la nostra educació. Les aules no

poden quedar orfes de la literatura, de les belles arts, de les humanitats, de la filosofia, del

teatre o de la música... Des de molts sectors, al llarg de la història, s’ha intentat acabar amb

qualsevol expressió artística, i sempre comencen pel seu ensenyament a les escoles. Llocs

fràgils, on hi creix el futur de qualsevol societat, el demà de tot el nostre món. Ens cal

reivindicar que la Humanitat ha de ser alguna cosa més que un grup d’individus programats

per ser competitius, tecnològicament insuperables, idiomàticament uniformitzats i socialment

mesells. Ens cal defensar el món que volem: un món on les capacitats artístiques dels nostres

infants puguin ser potenciades i incentivades. No hem de permetre un esdevenidor marcat

per la tristesa del silenci, estripat, només, pels tristos tecleigs dels ordinadors. La música

forma part de l’aprenentatge: ens fa entendre les diferències i sentir-nos més propers. Si ens

coneixem, si ballem junts, si plorem amb les mateixes cançons, si dansem plegats homes i

dones dels cinc continents, ens estimarem, perquè tots tenim els mateixos sentiments. Ens

comprendrem, perquè no veurem el color o la classe social, sinó el cor i l’anima. I podrem

conviure en pau. I una de les eines per fer-ho s’amaga en cada instrument, en cada veu, en

cada melodia... No hi renunciarem. No poden prendre’ns-la. No pot desaparèixer de

l’educació. No aconseguiran trencar aquest mirall que ens fa més humans... És la clau d’un
 

món de pau... !


Visca la música! !

Gibert d’Ar+e (juny de 2014)