28 de febrer del 2012

CONTES FEAC

* Els pares i mares Feac després d'una agradable i nombrosa trobada van elaborar aquests contes tan bonics. No us els perdeu! Gaudiu-ne!
ELS CONTES PERDUTS
Hi havia una vegada cinc mares i un pare que es van reunir perquè tenien un problema: S’havien acabat els contes!
Tots els fills estaven molt preocupats perquè no hi havia històries, ni noves ni velles per explicar.
Van decidir entre tots anar a buscar contes. S’havien de trobar personatges, històries, situacions… Tots sis van pujar a l’autocaravana i amb molta il·lusió van emprendre el camí.
A Cervera van recollir bruixes, bruixots i pocions màgiques, a Castellserà bandolers, cavalls i carruatges, al Castell de Guimerà van recollir la princesa, al Bruc, el Timbaler i als boscos  del Pirineu, fades i follets. Encara faltaven més personatges i van decidir arribar a Banyoles per endur-se el Drac.  De retorn cap a Bellpuig encara van parar a Guissona per carregar-se de pollets, porquets, vedellets i corderets. Ja ho tenim tot, o no, faltava el més valent dels personatges. - Anem a Montsec!  - va dir el pare, i allí Sant Jordi ja s’esperava! Va pujar sense dubtar-ho per gaudir de la millor aventura de la seva vida!
Quina sorpresa a l’arribar a Bellpuig! La plaça era plena de gom a gom. I com si d’una recepta màgica es tractés tots els ingredients de la caravana van anar desplegant la imaginació de pares, mares, nens, avis i àvies per poder explicar les millors històries del món.


CONTE: A MI NO M’AGRADA
Hi havia una vegada, un nen, que es deia Ton, que es passava el dia rondinant. Rondina que rondina, no m’agrada l’escola, rondina que rondina, no m’agrada la senyoreta, rondina que rondina, no m’agrada...res!
Els seus pares s’ esforçaven a explicar-li les coses, i a fer-li entendre que tot torna al seu costat bo. Que hauria de valorar tot el que tenia al seu voltant.
Un dia a la nit, com sempre, va anar a dormir amb el nas arrufat i les celles arquejades, queixant-se del sopar, d’ haver- se de rentar les dents, del conte... vaja de tot, com sempre!
Aquella nit, però, va ser diferent., alguna cosa estava canviant. L’endemà al matí.
-Ahhhhh! – va exclamar en Ton
- On sóc?- afegeix.
- Mamaaaaaaaaaaaaaaa – va cridar.
Em Ton, aquell dia, va despertar-se en mig d’un ufanós matalàs d’herba tova. Va tombar el cap, ara la dreta, ara l’esquerra, ara dalt... – Ostres! Què ha passat?- va dir. Tot havia desaparegut.
De sobte, es va plantar damunt del seu genoll, un petit caragol, i li digué: -Ep, Ton què ha passat? –va dir.
-No ho sé... On sóc? M’ho saps dir?
- Sí i tant, va respondre el caragol. Ets al país dels nens/es desagraïts,  els que no saben valorar totes les coses bones que tenen al voltant – va afegir.
- Apa noi, pots estar ben content – va dir en caragol .Aquí  no trobaràs res del que et puguis queixar.  En Ton va quedar sorprès.
En aquell moment, va començar a pensar i enyorar totes aquelles coses... Bé, que fins ara tant li desagradàvem.
– Què passa Tom? No era el que volies?- va dir el caragol.
-Jo, jo...de fet... Trobo a faltar la mare, el pare...! Bé, també trobo a faltar l’escola, la senyoreta, el sopar, rentar-me les dents, el conte...
Aleshores, una llàgrima va regalimar per la seva galta i la seva fredor, de sobte, el va despertar. Aquella nit alguna cosa, realment, havia canviat.  En Tom es va adonar-se de tot el que feia i del meravellós que era tot allò que l’envoltava. Aleshores, va cridar a la seva mare i es van fondre en una forta abraçada. A partir d’aquell dia, en Tom va aprendre a ser feliç amb tot allò que tenia, que no era poc!


LES AVENTURES DEL MARCEL
Hi havia una vegada, ja fa uns anys, un nen que es deia Marcel, que vivia a Bellpuig i sempre deia mentides.
Un dia, anant cap a l’escola, es va trobar el seu millor amic, i com que no havien fet els deures, van decidir que no hi anirien. En farien una de sonada!!!
Amb els diners que portaven per pagar el material escolar, van agafar el tren fins arribar a Barcelona, per poder anar al zoo. Volien veure tots els animals que el mestre de Medi els havia explicat el dia abans, ja que així ho podrien explicar als seus companys i el mestre estaria molt content.
A l’arribar al zoo estava tancat i tenien tantes ganes de veure les feres, que van saltar les tanques. Van veure tots els animals que havien estudiat al llibre, els tigres, els voltors... Fins que de sobte, van adonar-se que s’havia fet fosc. Els va agafar por i no s’havien com sortir, però estaven tan esgotats que es van adormir. Quan ja clarejava es van despertar amb les sirenes de la policia que els estava buscant.
Els van trobar desprès  que un amic va recordar-se que el Marcel havia dit que li encantaria veure tots aquells animals i que aniria al zoo.
Aquella nit havien passat tanta por i van veure els seus pares tan tristos, que no els van quedar ganes de fer cap més entremaliadura.

 FINS A LA PROPERA!!!