6 de maig de 2013

EI i CI OFRENA SOLIDÀRIA A LA VERGE DE MONTSERRAT




El passat divendres dia 26 d'abril els nens i nenes d'EI i d'EP acompanyats d'alguns pares i padrins i de tots els nenes i nenes d'EP, junt amb els seus professors, van fer unes pregàries a la Verge de Montserrat, demanant que en cap racó del món hi hagi guerres, que s'acabi la crisi i que tots els pares i mares tinguin feina, alhora que van agrair poder celebrar junts la diada.

L'ofrena d'aquest any, a l'igual que l'any passat no va ser de flors d'abril sinò de menjar i productes de neteja pel rebost solidari de Càritas.

Que la Verge Moreneta ens ajudi a aconseguir que la pau comenci per un mateix i a la nostra escola i a ser solidaris amb els qui no tenen feina.

Si l'abril és el mes de les flors, regalem-nos la vista, l'ïda i l'olfacte amb aquest poema d'en maragall dedicat a la Verge de la nostra estimada Serra.

A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Ben d'a la vora —volia veure—us,
oh Verge negra —del blanc vestit!
Al vostre estrado —avui pujava,
i us he guaitat de fit a fit
la dolça cara, —que m'ha deixat —tot enternit.
Més lluny us miro —quan a la tarda
canten els monjos —i els escolans,
i eixint del temple —m'hi giro encara,
i encara us miro —més lluny que abans.
A vostra casa —m'aficïono
i us hi entro a veure -sempre que hi passo,
com els aimants.
Surto de cara —a les vostres penyes
i en cada una —veig un ensaig
de vostra imatge... sou gracïosa, —penya entre penyes:
reina us en faig.
Cerco entre elles —els camins vostres —i me n'hi vaig.
Els camins vostres —són plens de boira:
per los esquinsos —guaita l cel blau...
No més hi trobo —rebolls i mates
que humils floreixen —en mig la pau,
i aquelles bolves, —que m diuen angels
i que s'hi assemblen —per lo silenci —del vol suau.
Com me cor—prenen —els singles vostres!
Com m'esvaeixen —vostres abims!
Les aus que hi volen —són aus xiquetes,
les fonts que hi neixen —són regalims;
entre la boira —són cims de gloria —els vostres cims.
Tot jo m'encanto, —no sé l que m passa:
les vostres penyes —m'han encisat.
Més, quan me giro —de cara enfòra,
l'esprit me fuig de Montserrat.
JOAN MARAGALL