25 de setembre de 2013


RELACIONA’T
I CREIX
No vivim aïllats. Naixem, creixem i vivim com a persones en relació als altres. Només la relació amb els altres ens enriqueix.
Teixim relacions de qualitat amb els altres a base de paraules, d´escolta, de xiuxiueig, de carícies, de gestos, de mirades plenes d´empatia i d´estima. Tot això és el que surt del cor, dels nostres sentiments, del més profund del nostre  ésser, del que és intangible, de dins del reialme de la quietud, de la saviesa, de l´esperit.
Som el que som gràcies als altres i ens cal construir relacions de qualitat per tal que donin contingut i profunditat a la nostra vida. Cal treballar la pedagogia de la vida interpersonal. Necessitem, com a persones, sentir-nos estimades per Algú. Parodiant a Descartes, “Sóc estimat, llavors sóc “.
 La meva felicitat i el bé de l’altre
La felicitat no és un estat que solament s’assoleixi mitjançant l’activitat contemplativa, sinó mitjançant la praxi i la producció. Des d’un pensament que valora l’altre com a persona, la felicitat es relaciona directament amb la realització del bé a favor de l’altre i aquesta realització pot ser exercida tant a través de l’acció, com a través de la producció. No es tracta, però, de fer moltes coses, ni d’actuar amb celeritat, sinó d’actuar a favor de l’altre i d’obrar pensant en el seu bé. Qui actua d’aquesta manera experimenta la joia interior que anomenem felicitat.
Molt sovint, en les societats occidentals contemporànies, pensem que la felicitat depèn exclusivament del que fem, del que produïm, creiem que com més fem i com més produïm, més feliços serem. L’activisme i la mentalitat productiva contaminen profundament la nostra manera de viure i, a vegades, aquesta mentalitat ens porta a actor follament sense saber exactament amb quina finalitat (...) Creiem que cal buscar la felicitat i que la felicitat no es troba per casualitat, però l’activisme és perjudicial.
El mestre que, a través de la seva acció educativa, mostra als seus deixebles unes dimensions de la realitat que desconeixien o els orienta en l’exercici de ser persones, se sent feliç interiorment, perquè la seva acció ha estat beneficiosa per a altres. Pot ser que sigui objecte de gratitud o no, però, en qualsevol cas, sent la vivència interior d’haver fet un bé als altres.
Es probable que la felicitat més alta a la qual pot aspirar un ésser humà estigui íntimament relacionada amb l’acte contemplatiu, però això no exclou la felicitat que es desprèn de l’acció o de la producció que tenen com a missió fonamental el bé de l’altre.
Puig, Armand, Torralba, Francesc, La felicitat