15 de setembre de 2008

EL CONTE


D'una gran cascada s'escapà una gota d'aigua; volia anar a conèixer món.
Al primer salt, cau damunt d'una roca llisa; Visca! Ja és lliure! Ja pot anar allà on vulgui i fer el que vulgui. Relliscant va a parar al bell mig d'una mata de farigola.
*
-Mmmm, quina fragància més bona.- pensà la gota d'aigua.
*
Al cap de poca estona, una marieta de colors molt vius que s'havia aturat al seu voltant, se l'endugué volant, volant.
*
-Veus que n'és de bonic el mar. Si hagués seguit riu avall no hauria vist tantes coses com veig des d'aquí dalt, pensà la gota d'aigua.
*
La marieta s'aturà en un branquilló i la gota d'aigua va caure a terra. No es va fer mal, perquè les gotes d'aigua no se'n fas pas de mal. Però la terra se l'enduia endins, endins. La gota protestà, i per primera vegada s'adonà dels inconvenients d'estar sola al món. I la terra sense fer-li cas, xucla que xucla.
*
-Deixa'm marxar, terra dolenta, que jo vull ser lliure!- cridava la gota.
-Ves-te'n si n'ets capaç,- respongué la terra. -Veus com sola no pots anar enlloc? Sempre necessitaràs els altres i ara els altres t'han oblidat.
*
Llavors, un raig de sol s'adonà de la gota i s'hi dirigí directament. Amb la llum del sol, la gota va veure els colors i les plantes més brillants i boniques, però poc a poc, s'anava evaporant. La gota s'adonà que es feia petita, cada cop més petita.
*
-Perquè sola, no serveixes per a res. Abans, unida a les teves germanes, donaves vida als camps, apagaves la set dels assedegats, donaves energia, eres indispensable pels altres. Però ara has volgut anar sola pel món, només has pensat en tu, i ara sola, no serveixes per a res.
*
La gota estava avergonyida. Era cert allò que deien la terra i el Sol. Però, que podia fer ara, tota sola?
*
Llavors, les altres gotes es compadiren de la pobreta goteta, i anaren a fer-li companyia. I va començar a ploure. I cada cop hi havia més gotes, i ajuntant-se totes van formar un rierol, i després ja era una riera, i totes sense deixar-se anar, van tornar al gran riu, a seguir el seu treball silenciós, el seu treball vivificant.
Publica un comentari a l'entrada