Dinar a casa, al cole, al restaurant
- Aquest diumenge passat vam estar a Rupit, amb tota la família: Els avis, els meus germans, cunyades, fills i nebots... Va ser una passada! Els nens contents, els avis encantats, i el lloc, preciós!
- I on vàreu anar tanta gent?
- Vam estar en un restaurant, que coneixien els meus pares. Ens tenien reservada una sala, i vam poder estar molt bé, gran i petits.
- És que això és molt important. Jo, la darrera vegada que vam anar a un restaurant amb els nens, ho vaig passar tan malament, que no sé si m'han quedat ganes de tornar-hi!
- Caram! Que et va passar? No van estar bé els teus fills?
- Sí, ells sí! Nosaltres sempre que sortim amb els dos nens, ja ho portem tot previst: un bloc per dibuixar, llapis de colors, cotxets, ninos, una maquineta... Tot el que fa falta perquè els nens s'estiguin quiets a taula. I per dinar, uns potets de menjar triturat per al petit (que així m'asseguro que dina alguna cosa) i macarrons i hamburguesa amb patates per al gran.
- I doncs?
- El problema van ser els altres! Sembla mentida com poden ser alguns pares! Un parell de famílies o de grups d'amics amb unes criatures tan malcriades que ens van amargar el dinar a la resta de gent!
- Però què feien?
- De tot! Menys seure a taula i dinar! No van parar de córrer en mig de les taules, els cambres estaven atabalats. I jo diria que no van ni tastar el que els van portar. Una llàstima, perquè no van demanar el menú infantil precisament...
- És que no tothom ho veu igual això del menjar dels nens. Els meus pares critiquen això del menú infantil perquè diuen que els nens se'ls ha d'acostumar a menjar de tot. I el meu cunyat solter es reia dels qui portem tantes coses per als nens....
- Sí, cadascú pensa el que vol, però un mínim de respecte en un lloc públic se'ls ha d'exigir a les criatures!
- No deuen dinar a l'escola aquests nens que m'expliques... Perquè allà sí que passen tots pel tubo!
- Potser sí. A l'escola no estan per capricis d'això no ho vull, això no m'agrada... Ara jo penso que a casa, el pare i la mare hi podem fer molt, tant pel menjar com per l'educació!
- I on vàreu anar tanta gent?
- Vam estar en un restaurant, que coneixien els meus pares. Ens tenien reservada una sala, i vam poder estar molt bé, gran i petits.
- És que això és molt important. Jo, la darrera vegada que vam anar a un restaurant amb els nens, ho vaig passar tan malament, que no sé si m'han quedat ganes de tornar-hi!
- Caram! Que et va passar? No van estar bé els teus fills?
- Sí, ells sí! Nosaltres sempre que sortim amb els dos nens, ja ho portem tot previst: un bloc per dibuixar, llapis de colors, cotxets, ninos, una maquineta... Tot el que fa falta perquè els nens s'estiguin quiets a taula. I per dinar, uns potets de menjar triturat per al petit (que així m'asseguro que dina alguna cosa) i macarrons i hamburguesa amb patates per al gran.
- I doncs?
- El problema van ser els altres! Sembla mentida com poden ser alguns pares! Un parell de famílies o de grups d'amics amb unes criatures tan malcriades que ens van amargar el dinar a la resta de gent!
- Però què feien?
- De tot! Menys seure a taula i dinar! No van parar de córrer en mig de les taules, els cambres estaven atabalats. I jo diria que no van ni tastar el que els van portar. Una llàstima, perquè no van demanar el menú infantil precisament...
- És que no tothom ho veu igual això del menjar dels nens. Els meus pares critiquen això del menú infantil perquè diuen que els nens se'ls ha d'acostumar a menjar de tot. I el meu cunyat solter es reia dels qui portem tantes coses per als nens....
- Sí, cadascú pensa el que vol, però un mínim de respecte en un lloc públic se'ls ha d'exigir a les criatures!
- No deuen dinar a l'escola aquests nens que m'expliques... Perquè allà sí que passen tots pel tubo!
- Potser sí. A l'escola no estan per capricis d'això no ho vull, això no m'agrada... Ara jo penso que a casa, el pare i la mare hi podem fer molt, tant pel menjar com per l'educació!
Qüestions per Qüestions per al diàleg
1
Les "bones maneres d'avui" han de ser les mateixes de sempre? Quin sentit tenen?
2
Respectar la criatura i educar per ser persones implica imposar unes normes, uns límits, uns hàbits de l'anomenada "bona educació" ? Per què?
3
Les normes d'educació han de ser les mateixes a casa i als espais públics? Els nens han de tenir un tracte especial? On, en quines circumstàncies? Per què?
4
Com a pares, mares, mestres, educadors què fem perquè els nens i nenes vivenciïn aquestes bones maneres perquè les interioritzin i les facin servir en el dia a dia, quotidianament?
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
